Below are the 5 most recent journal entries recorded in galaena's LiveJournal:

Wednesday, May 18th, 2005
6:28 pm	((((())))) (una mica sexual, ho sé) Benvinguts a la premiere de l’Episodi III: La revenja de Ventdelplà (afortunadament doblada al català (esperem) però malauradament amb els diners dels contribuents (per cert, des d’aquí proposo nar-la a veure el capdesetmana (feu arribar la idea a l’Edu, q la Clara el té deseperat fent-li veure només postmodernes o mudes (d’això... us he dit mai q m’agraden molt els parèntesis?)))). Avui, 10 aB, l’experiència queda llunyana i més que documentada. I és que... Hi ha algú en aquest món que encara no ha sentit parlar del bulto? A veure si passarà com el Crist aquell q 2000 anys després encara és mediàtic (de moment ja he canviat el sistema de còmput dels anys). Així que nirem per feina i passarem ràpid el tercer capítol, l’arribada: ----mhm, la clau encaixa>>nyeeeeeec...---uhuu, fosc/molt/massa----(tornem enrera intentant dissimular el cague amb saltironets)---aha, cuina, galeria ideal festes---“us presento el senyor fsforecent””no és un gat?””...”----mobé, tot perfecte però..nosé, falta algo, q seráaaa seràaaa..?-----GLUPS! > Els de SILS!!-->tampoc no cal patir, ja els direm q arribem tard per culpa de la mala senyalització de les carreteres catalanes La resta de dissabte també el podem resumir amb una frase, a veure si identifiqueu el fragment: -mmmm, q bo q està!! Però quan arribes a la part de baix ja cansa -cabrones, filles de sa ....... &##hjgdscagun...!!@# On s’han fotut... I a sobre ni l’agafen ##grrkjv!?€ (censurat, a més se ,m’han acabat els símbols) -“La princesa q se xupava el dedo”... això és una mica SF, no? A veure aquest altre... “Trobar Jesús a la ciuta..aa.. AAAAHHHH!!!! A mi m’agradaria centrar-me a el que va passar després del sopar (-burp!) és a dir seesió de cine+marmita. De fet era l’excusa de la sortida, arribar a alts nivells de frikisme i veure Rocky Horror Picture Show projectada en una paret groga. Perquè us en feu la idea, és la peli fetitxe d’un membre aparentment saludable de la societat, q el Domènec Font va definir molt bé amb la frase “només pot ser si xucla” (la peli, no la membre), i, referent al mite de Frankenstein (un moment q m’ajusto les ulleres) “avui sóc home i vull relacionar-me amb la màquina”. I ara ens aproximarem a les reaccions de la crítica fent una panoràmica pel public de dissabte nit: El Toni riu de tant en tant i intenta comprendre a la Júlia, la Bea fa cara d’interessada i diria que fins i tot pren apunts, l’Anna es tronxa pensant en q el tros q queda és encara pitjor, la Clara està en altres esferes, la Sara també i ho demostra amb uns roncs considerables, l’Eudald disfruta més grabant al public q mirant a la pantalla. I la Júlia? Després d’intentar animar la gent fent veure q tira arròs imaginari, continua emocionant-se sola i intentant no mirar les cares dels altres. >>>>>>>>>crisi>>>>> sí...?>>> no...? >>>>>SÍ!!!!<<<<< Ha arribat el moment de la marmita, q per treure-li misticisme aclariré q és un orinal blau ple d’una barreja verda (vodka i llimonada). Però això, estimats, no és una marmita, sinó la meravellosa gent q l’envolta, q omple de calor humà els nostres cors, i que cap a les 4pm més val que se’n vagi a dormir la mona. Seriosament, són coses q haurien de quedar pel record, i no HAVER-LES GRABAT EN VÍDEO per a futures humiliciacions (veure fragment en q la Bea i jo afirmem rotundament q existeixen les comarques Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa, i ens hi juguem el cotxe de l’Eudald (borratxes potser, però tontes no). I per lligar amb el dia següent, una cançó: Bon dia! En Pid ho ha decretat i fa un bon dia! A dins dels caps un so ben dissonant Reverbera* descarat I toca els ous al personaaaal! *volia posar “retumba” però em faltava una síl·laba A part de la nota còmica, ja vaig fer bé de titular la secció com a “Recomposició personal” (encara espero la foto aquella en q segons la Júlia se’m veu “demacrada”). Realment no va ser un matí saludable, en altres paraules, no us recomano la combinació VODKA + CACAOLAT + CURVES SENSE BIODRAMINA. La conseqüència innevitable és una vomitada al bell mig de la plaça de Breda. Ara ho recordo cada vegada q veig Ventdelplà. Pq sip, vam visitar Ventdelplà (algú ho dubtava?) i no només això sinó q vam pujar al castell de Montsoriu (paral·lelament la resta gossejava, però és q tampoc no cabien ni volien cabre al cotxe). I ara digueu, digueu, a q preferiu visitar la Catedral del Montseny i suar la cansalada amb nosaltres q no pas prendre el sol i no fer res tot el matí? Mmmm? Sons dubitatius? Això requereix una nova estratègia, deixar de banda la lira a repetición i lluitar al terreny d’en Pid... Perquè ara veureu com amb Vàrios Impulsos Subliminars ‘Consegueixo Abduir-vos Vers El comaNdo Thanatos (Deixat El Llistó Por Lo Altini!!) Aquí dono per tancat el relat, els pròxims blogs ja seran de coses més mundanes com per exemple una interpretació fàl·lica de TLOTR o una dissertació sobre el Colt de Gary Cooper (sí, teniu raó, sempre acabo parlant del mateix, però és q reconeixem-ho, l’espècie humana és de naturalesa calenta, i més si has crescut en un barri industrial farcit de xemeneies) SF (sigh!) PD: us heu adonat q he fet un text circular? Quin art... PDD: Ja callo... Current Mood: documentada (6 Comments |Comment on this)
Friday, May 13th, 2005
11:40 am	Pròximament l'Episodi III Gent, gent, hi ha tan de material q no sé per on començar. Podríem dividir l’estada en 4 moviments, titulats “On collons és l’NII?”, “Coses q podríem trobar sobre el bulto”, “Júlia’s Sleeping Picture (is) Shown/Showed” i “Recomposició personal”. Però no només és això, sinó que tinc informes frescos, ai, nena què frescos q els tinc! sobre en Pid i Pac (20 punts). I tot quadra: resulta que entre ells ha nascut una rivalitat sana que s’explica de seguida si tenim en compte q Pid és silè d’origen silè i en Pac-caP és un gran capitalista –i humorista- (per tots aquells que us hagueu quedat amb una Gran Gota (és a dir, q esteu perduts des del primer gent), us ho aclariré: en Pid ha quedat identificat amb els pringuis de Sils (Toni, Júlia i Bea) que van passar un matí relaxat i agradable prenent el sol i practicant la melodia del padrino xiulada a la bonica població de la Selva coneguda pel seu estany i els assassinats de prostitutes. Pel seu cantó, acabo de nomenar Pac (acrònim: Professor Aramésqmai Calvo) com a portaveu del grup de Ventdelplà (Comando Mimosa/ginesta/hiniesta(aquest no era jugador del barça?)/Bondia (Clara, Sara i Anna i Eudald). A que ara si que ha quedat clar? “On collons és l’NII” Episodi I: adaptació de Shakespeatge (9 del matí, ANNA s’espera a la Rodona de Llull amb tot l’equip de projecció, està molt alegre pq sap q al cap de 10 minuts (juasjuas) arribarà el cotxe i empendran el viatge cap al Bagís. Al cap d’un quart d’hora sona el mòbil) CLARA: -Esto... Com coi s’arriba al teu barri? Ah, a la plaça de les Glòries baixem per un carrer q fa baixada del qual no en saps el nom i que no va en Diagonal. Vale, cap problema, fent jo de copilot ho trobarem sense problemes. Fins ara! (passen uns minuts i una nova trucada) CLARA (remor de fons de l’Eudald i la Sara partint-se): -No, no hem arribat, ara estem tornat a Collblanc perquè ens hem deixat els congelats, eh quina gràcia? (ANNA sospira, trasllada tots els trastos a casa els avis i comença a veure Harry Potter 3) (les 10 i pico, 3a trucada) CLARA: Estem a un tal carrer... Bilbao, ara què? (veu en off de la Sara demanant a un bon home com arribar a Llull) ANNA: vale, gireu per...No perllà no q està tallat, doncs per l’altre, però em sembla q fan obres, espera, que li consulto... Àviaaaa! (passen 10 min, 4a trucada) CLARA: Estem a Rambla amb Llull, tu on ets? ANNA: Ehem, jo tb sóc a Rambla amb Llull. N’esteu segurs? CLARA: Sí (de fons sona la música d’Expediente X) ANNA: A veure, què teniu davant? CLARA: Mmm, Maphre i no sé què d’Icària. ANNA (sospira a fons): vale, si CREUEU EL SEMÀFOR potser us veuré... (per fi, crits i abraçades, omplim ràpidament el cotxe i ens despedim efusivament dels meus avis, són les 11 (els altres ja fa una hora q han arribat..)) TOTS: Sils o no Sils, però aquesta és la intenció! Episodi II: homenatge als nosemacutcapnomoriginalperposalshi (veure blog Bitelchus) HemdegirarperBacdeRodaNomerdaestàtallattornemavoltarl’illadecasesarasíaixòéslaMeridiana?Noenfacara...aimerdasíquehoés!maniobrail·legalarahemdetrobarl’autpistajajajasihaguéssissentitlaveuquefeiaelToni!mmmsemblaqueanembééslapròximasortidamerdaquèvoldirsortidaAisortidaB?Segonselllibrethemd’entraralaNIIahmiramirahemdegiraraladretaoncollonssom?sinemdireccióbarcelona!tornemalmateixpuntiaraatentsdreta...arasíEudald:jodiriaqueanemcapalmarLaResta:nohomeno!Ielsrètols:Tossademar...noséquèdemar...Preguntemaunhome:sisoualaCostaBrava!TornemasaludareldelafiradetractorsTercerintent:eraladretadelmig!AplaudimentsrealmentenshoestempassantdeconyaSomaSilsaveuresielsveiem...Miraguirisfentsefotos!Sónells!Ésmacoelpoble?DoncscontinueuvisitantloquearavenimStaColoma...CI551...Ahlacadena!Merdaenshempassatdellarg!Ésperseguiramblatònica... I fins aquí l’arribada, per més info consulteu el blog de Juligulime i el d’_ithil_ (lo q m’espera, si només he arribat a les 11 de dissatbe!!) Sé q falten moltes coses, però és una feina àrdua pq s’han de combinar amb les actualitzacions de classe d’en Pac, en Pid, La zona, els SF i ara no ho puc fer pq em falten els apunts (sip, els apunts de classe són pel blog, qui els necessita per estudiar?). Si veieu coses q no quadren amb les últimes frikeses és pq el blog el vai fer dll el matí però no vai trobar cap moment per penjar-lo (trist, trist). Només afegir q estic orgullosa de fer la primera explicació de l’estada en català (Catalunya triomf...) Ah! Q sapigueu q m'han agradat moooooltíssim els vostres resums de l'estada,ja estem editant un llibret per acompanyar el DVD (vídeo a muntar un matí de la setmana q ve). Us volia deixar un comentari a cada una/un però m'het dit "Calla, si segur q ara mateix estan mirant ansioses el teu blog, de segur q el tenen com a pàg d'inici". Per cert, l'acrònim haurà d'esperar, però és q m'he prposat superar-te i el faré amb la primera lletra de cada paraula d'una frase q a sobre serà metalingüística. Doncs res, salut i xiprers!! Current Mood: poc inspirada (2 Comments |Comment on this)
Friday, April 29th, 2005
4:21 pm	El concert (2a part) Com diu en Gavaldà,"Avui que som divendres, i que, com sempre, no estic fotent ni brot" he enviat docum a la merda, és hora de parlar del concert al St Jordi per St Jordi. El reportatge és d'en Pac, que se l'ha currat a pols (eh?eh? ho agafes?--signe upfment conegut---): He quedat a les 19 amb l'Eloi, pro són i 35, el concert ja ha començat i l'home sense aparèixer. Al final el veig girar la cantonada amb sa nòvia, ella tota de Ralph Lauren, amb el monederet, i la samarrateta i la. ....eta, i..i.. i ell amb uns texans ronyosos (especials concert) un bocata i la samarreta del nus. I a més, li dic q si l'entrada se la comprarà i de cop m'engega "però si no porto ni un duro!". No sé com ens ho vam fer, però miraculosament vam arribar a temps de sentir algunes cançons de Dept(genials, us els recomano, i han tret nou disc!!). Com q som dos ens plantem a cops de colze i crits de “perdoni, he perdut el meu gos” ben a prop de l’escenari (sempre va bé per si es vol tirar alguna peça de roba interior o, reciprocament, aconseguir alguna baqueta q el bateria ha llençat amb mala llet contra l’ull d’algun fan ilusionat). 20:30: sí, sí, ja arriba en Quimi!! Uuu, uuu, tio bueno! L’auditori esclata en crits de Jordi, Jordi, en honor al guitarrista travesti que l’acompanya. Simultaniament l’Eloi badalla i el Portet dedica la cançó als catòlics i els dentistes. (mmmm, tinc un problema, tb em vull comprar l'últim den Quimi Portet però la guardiola em mira amb cara de passar gana). 22?:Sento parlar així d’un dels pioners de la Nova cançó, però amb en Llach arriba l’hora d’anar al lavabo a veure aigua. De seguida tornem als nostres llocs (ben a prop dels marxosos que porten una senyera lligada a una crossa) i ens passem l’estona demanant l’Estaca. Per ser diferent, m’esgargamello cridant “la gallineta”, i faig un bis amb un noi d’uns metres enllà (m’agradaria dir q llavors ens girem i les nostres mirades es creuen i esclaten de cop tots els focus de l’escenari, però la cosa no passa d’un somriure). 23?: esperant els lax, és l’hora de “camarero? Que? Camarero? Que? Una de sweeps! Una de que? Sweeps bom sweeps bom! (si, ho sé, és trist, pro és la realitat). Per fi! Lax no decebrà, fa un repàs de tot els seus clàssics. El sant jordi vibra (ui, q tòpic està quedant això). Però lo més divertit de la nit, contra els meus pronòstics, va ser el grup q menys coneixia, mesclat. De seguida em vaig fer fan (pim pam, entre salt i salt), i ara sí q m'hauré de posar a fer cntonades sí tb vull el seu disc. I com enganxen les tonades reivindicatives, desp´res al nit6 encara anava taralejant “és l’ofici del burgès, menjar, jeure i no fer res”. La cara q feien els equatorians. 2 am: Si l’Eloi havia aguantat els primers grups, ara a mi em tocava aguantar els seus, Obrint Pas i La Carrau. Els valencians comencen, i surten a la llum els impulsos violents del sexe masculí, és a dir, l’ska. Intento mantenir un mínim espai vital amb els colzes (enriute’n tu dels 30 m2) però la cosa es posa insostenible. Ja no són aquelles empentes q li fots al de la motxila fent veure que són sense voler, és q la penya et fot calmants! Vull tornar sencera, així q me’n vai a les grades. Pro em perdo, i acabo a les de darrere le’scenari. Des d’allí identifico a segona fila un paio q em deu diners (més concretament, la porra del barça-chelsea). Més tard, un tennager amb un clar excés lisèrgic intenta lligar amb mi fent gala de... nacionalisme? Hola, sóc de Vic, em diu. O poser és q no sabia com tornar. En fi, m’ho vaig passar genial. Pro tic preocupada, des de llavors q em vibra l’ull dret. La veritat, a vegades penso q els psicòlegs es fregarien les mans amb el meu cas. En aquests moments estic repasant els dibuixos dels apunts de tota la setmana, i aquest és el recompte identificable: 1 hiena, 2 primitius, 3 insectes, 1 cavall, 1 metrònom, 1 extraterrestre amb la cara d’en Grouxo, 1 plat ple d’enciam, 1 gallina filosòfica, 1 vàter, 2 Calvins, 1 Darth Vader, 1 Cranc (el dolent de les tortugues ninja), 2 Pids, 1 Pac i 1 mà crispada que surt d’una claveguera. Per no mencionar la curiosa frase que hi ha escrita als apunts de Publi: Jane era un home (si algú >com ara juligulime...< en sap l'explicació, q me l'envii!!). I fins aquí la diada, proximament, sta coloma de farners horror picture show. Current Mood: preweekend (5 Comments |Comment on this)
Thursday, April 28th, 2005
6:15 pm	presentació d'en Pac i crònica de St Jordi Estic extasiada pel munt de mails que he rebut demanant-me que actualitzés les aventures d'en Pid. Ara sé com se sentia Conan Doyle quan va llançar Holmes a les cascades de... a les cascades. Però tot té una explicació: en Pid de tan nar amunt i avall s'ha trastocat, el resultat és un Funky Pid amb la cara d'en Calvin. Al pobre li vaig encarregar una crònica del dia de St Jordi, però no va passar de la crònica meteorològica: "9 am: el cel està obnovilat i fa una mica de freud". És aquí quan fa la seva entrada... (redoble) ...en PAC! Per aquells que encara no el coneixeu, és un homenet amb aspecte de superguerrer popstar una mica dissonat i amb una vida matrimonial arrítmica (no és estrany que es posi la samarreta al revés, el pobre no dóna per més). Posteriorment us parlaré de les aventures sistemàtiques d'en Pid i en Pac contra la malvada Favkínia la desnatadora i su prima, però encara flta acabar de desenvolupar el personatge. Crònica d'un dia de St. Jordi espaterrant: 10 am: com a bon bookcrosser agafo la xutes (la meva bibici) i m'arribo fins al pingpong de la Vila Olímpica a deixar-hi Caperucita en Manhattan. Allà em trobo amb una colla de quillajos que segurament cremaran el llibre quan me'n vagi, però de totes maneres no era gaire bo (he obviat tota la part en que em llevo, esmorzo, em vesteixo i començo a recuperar la parla desprées de les onomatopeies matinals tipo ndia, però és que això és igual que la resta de dies i no és gaire apassionant). 12 am: decideixo fer barri i surto a voltar pel Poblenou, però de llibreries poques i acabo fent voltes a l'única parada del passeig. Em compro un llibre q promet, una antologia de contes de scifi en català. L'anècdota? Amb la càmera del meu pare q volta perllí capto un viejete fullejant el Kamasutra amb cara de "no sabia que les persones fossin tan flexibles". 14:30: he quedat per nar a voltar amb una amiga d'infància, la Maria, el record més viu q en tinc és q es dedicava a pessigar-me a les estones de patí. Pq us en feu una idea, la noia vesteix de negre amb un estil neo-gòtic, estudia medecina, i el seu sadisme ha pres una nova dimensió al explicar-me que ara punxa taronges per practicar amb les xeringues. Només us diré que el llibre q es va comprar va ser un manual del tarot. D'això... ara mateix no puc continuar escrivint, diguem q no estic a la classe adequada... Pe`ro no us preocupeu, pròximament la segona part!! Current Mood: profús (3 Comments |Comment on this)
Thursday, April 14th, 2005
7:33 pm	Inauguració Mmm, no sé perquè però diria que he cedit a certes pressions per fer-me un blog... I l'argument q em donaven era q es volien tronxar de riure.. No sabia q tenia aquesta faceta pallassil. En fi: Queda obert a la posteritat aquest.. d'això.. munt de bytes. Un avís a navegants: no espereu trobar-hi grans reflexions semiòtiques ni dissertacions sobre lo injusta que és la vida, simplement quatre parides per poder dir que formo part de la massa destructurada i homogènia (tal com diu.. Merton? Ai, teocom) que mira la tele, freqüenta discoteques i obre el msn de tan en tan per canviar el nik i arrencar les males herbes. Dues Coses: res del q escric m'ho miro dues vegades, una manera de garantir faltes d'ortografia i frases rares per igual. La segona és prevenir: si no enteneu els entreparèntesis, noo passa res, no us traumatitzeu ni patiu per l'excés de pastilles q hem dec haver pres, és simplement guinyos a la penya friki q m'envolta, o pensaments sense filtre q van a parar directament al teclat de l'ordi. Ara q hi penso, crec que amplio aquest avís a tot l'escrit en gral. Res més, passem al tall de tisores --------pam--au!-- (dit a terra, gran sangada, la senyora grassa que aguantava el coixinet vermell acaba tota pringosa)----- Ara e´s el moment de presentar la meva altra personalitat esquizofrènica, en Pid. Saluda!! En Pid Narhinant és un... un... un ens (podriem dir-li hom) molt molt molt obert que sempre ho intenta tot i que està permanentment anant cap a Bolonya. Ell, vull dir hom us informarà puntualment de les novetats a les classes de CAV i/o els berenars amb/amb croissant de xocolata a la cafeteria de l'uni. De moment l'única cosa que sap és que els txitxarel·los són de Minnessotta. Tornant a Galaena (q de fet ella tb és una personalitat utopico-paral·lela a la Terra Mitjana, però d'això ja en parlarem un altre dia), donaré per acabada aquesta primera entrada, i ara em dedicaré a buscar si hi ha lgun altre usuari a qui li agradin les arbequines. Ah!Ah! Ni m'en recordava: fa nus dies vaig entrar i vaig mirar si per casualitat hi havia algun blog d'un tal Toro, q és com es deia (beuno, es diu, crec q ncara respira) el noi q m'agradava a l'edat del pavo. I si i ni havia un q em va donar un bon susto pq es deia igual de nom. Però no podia ser ell, no escrivia coses rares en un blog (me suena). Evidentment, va quedar tot aclarit en veure q era de sudamèrica (o qui sap? últimament els de fora les fronteres (imposades¨, és clar) em criden). Current Mood: nem al cine!! (3 Comments |Comment on this)